l'alcudia 1969,fa tres mesos que estic al mon i m'ha mare no mes fa que donarme i jo no mes faig que plorar. ploro, si ploro- no em deixa el programa posar accents pero quan dic ploro es accent en la o- vaig ser el que mes plorava en la finca, tot s'ha de dir, jo vaig neixer al carrer blasco ibañez, no se quin numero, ahi en front de casa batiste el pito, on vivia este, com li diuen al polisero este? s'hon pare de rafa, a ja? verderol. que per les nits pegaba dos crits a m'ha mare i li deia: veges si fas callar a eixe xiquet. Jo bramava com un comdenat dia i nit. De fet en les fotos que un altre dia us escanejare-accent en la e- veureu a carlos i a la meua cosina carol a un costat del carret i jo a l'altre costat bramant com una bestia, la veritat es que no se que em passava en aquella epoca pero vaig tirar endavant. Hi ara ho pense , i que facil es resumir la vida de u mateix en quatre linies, tampoc tenim tant que contar, o si? ara veus als teus i penses que recordaran tot allo que tu estas vivint, i ells tambe, pero que els quedara?-accent en la a-desitges que els quede tot, o quasi tot, pero que els restara?-accent en la a- a mi em sembla que d'aquells primers anys no en tinc quasi de records, si que despres quan ja comences a pendre un poc de consciencia, ho recordes quasi tot. pero com ara ho veig des del punt de vista del major, vuic que les meues filles ho recorden tot. Que il·luso, que els quedara?-accent en la a-la veritat es que tractem de passar-nos-ho be entre nosaltres els amics, i aixo es el que mes recorde d'aquells temps d'infantesa. be seguirem.